Fa uns dies, al metro de Sant Andreu, una parella blanca de mitjana edat va pronunciar paraules en un idioma que desconeixia mentre investigaven com comprar un bitllet de transports. De tant en tant arriben turistes al nostre barri, però no és gaire habitual. No tenim cap espai arquitectònic especial, ni platja, ni un parc bonic, ni tan sols un mercat amb fama. És difícil trobar un bar obert més enllà de la mitjanit i els hotels són escassos, només hi ha dos i ben apartats del centre.
Tenim, en definitiva, un barri molt llunyà al turisme de masses i els seus interessos. O això és el que pensava jo. I és que és cert que ara mateix no hi ha gaire afluència de visitants, però sembla que hi ha una bona quantitat de veïns al barri que voldrien el contrari, o que es preparen per a un futur pròxim. Encuriosit per saber l'estat del turisme als nostres carrers vaig navegar per Airbnb i Booking i em vaig trobar un munt d'espais per allotjar-se amb els quals no comptava. La majoria estaven entre els paràmetres normals d'aquestes webs, però un concretament dels d'Airbnb em va cridar l'atenció perquè costava 1580€ la nit. A partir de sis persones, eren 150€ més per persona extra i per nit.
L'apartament concretament és un carreró al costat de Pl. Orfila, centre del barri, i el propietari és un inversor amb seu a Sant Cugat. No crec que calgui explicar les conseqüències d'aquest tipus de negoci de luxe en un barri on els lloguers no han parat de pujar i pocs joves tenen opció d'habitatge. El seu últim post a LinkedIn, d'estil esquerp i poc glamurós, diu així: "Buscamos inversores para proyectos internacionales. Desde 5000K€". Mentre alguns busquen treball amb un sou de misèria, d'altres especulen amb capitals internacionals, i tot en la diferència d'un carrer, d'una porta a la següent.
La gentrificació al barri de Sant Andreu no té origen en aquest tipus de projectes possiblement particulars. Aquests negocis són efectes patològics d'un moviment més gran que creix des de grans empreses transnacionals i s'organitza a través de l'economia globalitzada orquestrada en estats capitalistes. I és que en els últims anys s'ha vist com es desenvolupaven projectes amb intenció d'atraure grans capitals al districte. Un exemple en funcionament seria el recinte Fabra i Coats. No gaire gent ho recorda, però l’operació per a fer d’aquest espai un punt de cultura contemporània va comportar l’expulsió de molta gent al barri i augmenta el preu dels lloguers. De fet, per a accedir a un dels lloguers per a estudiants i artistes que s’ofereixen al recinte s’ha de demostrar tenir uns ingressos de com a mínim 1500€ nets mensuals. A més la conjunció amb altres equipaments similars generarà forts desplaçaments i tensions socials.
L'exemple de manual és l'empresa que es va dur a terme al Raval, amb la triada MACBA/CCCB-Filmoteca-Rambla Raval/Elisava. En petita escala o potser encara en procés de desenvolupament, al barri de Sant Andreu tenim un procés semblant. Un dels projectes més ambiciosos de la marca Barcelona s'està duent a terme en el nostre territori, a la vora de Bon Pastor, una de les zones amb rendes més humils de tota Barcelona. El projecte es diu "La Mercedes", a l'estil del parc de "La Pegaso", guanyat amb una batalla veïnal contra les autoritats. En aquest cas la decisió va estar molt llunyana a les assemblees veïnals, i és que l'antiga fàbrica de Mercedes, un esquelet arquitectònic de milers de metres quadrats allotjarà, entre d'altres, una nova seu d'Elisava.
Per a que ens entenguem, parlem d'una universitat que costa aquest any 10.320€ per curs. Juntament amb l'escola de disseny es farà un museu i es construiran milers d'habitatges a preu lliure en una zona verda plena d'estudiants rics. Sense gaires capacitats de veure el futur puc avançar que aquests pisos es vendran per a continuar amb la seva conseqüent especulació en format lloguer de curt termini, i encara que els veïns del barri els necessitin, només una part serà oferida segons el que el mercat marqui com "preu assequible". La màquina de la gentrificació ja ha començat a donar-li noms subtils a aquest espai com "ecodistricte", i enllaçarà amb altres macroprojectes com és el de la nova estació de Sagrera. Per aquí passaran trens d'alta velocitat, traslladant així la connexió amb altres zones de l'estat de Sants fins a l'altre costat de Barcelona. Aquesta superinversió amb grans beneficis per a constructores i d'altres elements especuladors del territori fomenta la connexió internacional d'una àrea de la ciutat sense cap mena d'atractiu turístic, però també sense cap necessitat de turisme.
És precisament aquesta última part la més perillosa de totes. La necessitat mai la generem els que hi vivim, si no que arriba des d'unes decisions alienes a la nostra societat. Una vegada s'adequa un territori a l’ús temporal del visitant, la tornada a un comerç de barri, el manteniment de la seva pròpia cultura i en definitiva la seva existència tal com l'entenem abans del turisme de masses, és pràcticament impossible de restablir. La idiosincràsia d'un petit barri (poble, com diuen alguns) és inviable com a explotació capitalista i, per tant, per a obtenir el rendiment adequat a altres parts de la ciutat ja espoliades es necessiten operacions totals als nostres carrers.
Els anys vinents, a mesura que es concloguin tots aquests projectes de magnituds impossibles d'entendre encara, veurem no només més lloguers de luxe, cafès caríssims o visitants despistats, sinó també com els nostres espais guanyats contra el poder aniran desapareixent, afavorint tot allò que generi un capital. Tristament, només hem de caminar una mica per arribar a Gràcia i observar un futur no gaire llunyà que s'apropa a través de la marca Barcelona.
Les dues fotos son meves. La primera va tenir un error en el procès químic ): I si podeu fer click al cor fareu que més gent pugui veure la publicació!